Sedant digestiu, en càlculs i en arenes renals. S'ha recomanat per tractar l'epilèpsia. Discórides escriure que sanava les cremades de foc. Indicat en la medicina tradicional per estats en què es requereixi un augment de la diüresi: afeccions genitourinàries (cistitis, ureteritis, uretritis, oligúria, urolitiasi), hiperazotemia, hiperuricèmia, gota, hipertensió arterial, edemes, sobrepès acompanyat de retenció de líquids. Inapetència, espasmes gastrointestinals, diarrees, lactància, ferides. La planta fresca triturada, sobre pells enrogides i amb eritemes, té un efecte antiflogístico.

És una herbàcia de gran diferència d'altura, des de 5 a 120 cm, amb tija erecte i quadrat. Les fulles estretes i lanceolades s'agrupen en verticils de 4-12 fulles. Les flors petites, de color groc brillant estan agrupades en densos raïms terminals.
Aquesta planta és perenne o caducifolia. A la tardor/hivern les fulles es tornaran pansides o grogues i fins i tot poden caure completament. A la primavera brollarà de nou.

Les flors grogues s'usaven com a tint per posar ros els cabells.

Utilitzat per fer el quall de la llet i fer formatges. En el passat s'emplenaven els matalassos amb les seves flors perquè l'olor de les mateixes matessin les puces.